Des del meu primer recital important, que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès el 1991 a l’Ateneu Municipal en el marc del Cicle Musical de Tardor, on m’acompanyava el guitarrista Javier Juanco, he tingut sempre present la necessitat de tocar la música dins d’un grup; però, per diverses raons, fins fa cosa de quatre anys, no he pogut reunir un equip humà i musical en qui confiar.
Ha estat arran del seguit d’actuacions que he fet a la biblioteca Miquel Llongueras del barri de Les Corts de Barcelona. Així, el 20 de maig de 2004 vaig presentar un espectacle que es deia “Poesia musicada o quan la música vesteix els poemes i ens els ofereix més màgics, lluminosos i entenedors” amb jo a la guitarra rítmica, l’Eduard Casals al clarinet i la Montserrat Carrascal a la veu. Aquest format em va satisfer enormement: una veu femenina per completar, i a vegades suplantar, la meva i un bon instrumentista per acolorir les cançons.
El següent recital al mateix lloc, el 25 de maig de 2005, titulat: “19 cançons d’amor i 2 poemes farcits d’esperança” vaig poder mantenir la veu de la Montserrat Carrascal, però no el clarinet de l’Eduard; a canvi, van entrar dos bons músics: el guitarrista solista i rítmic Jordi Santiago i el baterista Jorge Yepes. La química va funcionar molt bé i la idea era repetir per a posteriors projectes, fet que malauradament no va poder ser.
I fa un any, el 21 de juny, vaig fer un concert al mateix lloc que es va dir “dotze cançons per si mai us fan falta” i el grup el formàvem jo, el guitarrista solista i rítmic Jordi Martínez, la veu de la Mireia Lluís i les percussions de l’Ander Burganya. És a dir, la mateixa formació que veurem a Lavern, amb el canvi (forçat, perquè està embarassada), de la Mireia per l’Eva Cutura.
Crec que som un grup acústic que sona prou conjuntat, tot i que venim de móns musicals diferents. Jo provinc del món del jazz (vaig fer els estudis musicals al Taller de Músics de Barcelona), el Jordi, del món clàssic (ha fet recitals com a solista i acompanyant), l’Ander és un enamorat de qualsevol música, però canta en un grup de gospel des de fa molts anys i l’Eva és bàsicament actriu (estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona), però el seu delit són els musicals.
Des del meu primer recital important, que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès el 
